eternitats

Diuen que les aurores s’enyoren

que els capvespres ploren el teu nom.

Pendulars som i la gravetat ens empeny

i se’ns enduu cap el més enllà dels mots.

L’esquinç del teu esguard rememora

la mar dels sentiments garbellats.

Sóc remor dels silencis

pèrdues i retrobaments

encanteris d’un temps màgic

i d’un moment etern.

Vent

El vent arremolina cabells

suren colors freds i càlids.

La mar ve i va

a contracorrent del vent.

desamor

Escombro paraules indignades

riu amunt remunto aigües estancades

alenades de futur respiren amb suavitat

necessito escriure per a desfer ensurts

s’omple el cor de nusos encallats

quin desencontre és el desamor.

estius adormits

T’acotxes en la flonjor

del llit somniant estius adormits

en la monotonia dels dies.

T’arrauleixes al costat

cercant la calidesa del moment

entre llençols blancs i perfumats.

Mà despenjada que espera

ser acaronada i premuda

en la finitud dels dies.

Cauen les hores dels somnis

en què tu i jo ens apropem

al moment final de les hores

perdudes i dels minuts

que fugiren sense adonar-nos-en.

Aiguamolls

Es descabdellen mots

que suren als aiguamolls

on creixen lotus, iris, falgueres,

nenúfars, molses, liles, nimfes,

algues i joncs.

Branques

Recolzada en el mirall que em retorna la mirada

cauen els dies, un a un.

L’inici de nits senceres

arran teu.

Matinades assolellades

es desperten darrera els arbres

mentre el sol malda per enlairar-se.

Del cel lapislàtzuli de gener

 i d’ombres allargades

sorgeixen dits marevellosos

entre cames embrancades.