divendres, 8 de febrer del 2013

eternitats


Diuen que les aurores s’enyoren
que els capvespres ploren el teu nom.
Pendulars som i la gravetat ens empeny
i se’ns enduu cap el més enllà dels mots.
L’esquinç del teu esguard rememora
la mar dels sentiments garbellats.
Sóc remor dels silencis
pèrdues i retrobaments
encanteris d’un temps màgic
i d’un moment etern.