T’acotxes en la flonjor
del llit somniant estius adormits
en la monotonia dels dies.
T’arrauleixes al costat
cercant la calidesa del moment
entre llençols blancs i perfumats.
Mà despenjada que espera
ser acaronada i premuda
en la finitud dels dies.
Cauen les hores dels somnis
en què tu i jo ens apropem
al moment final de les hores
perdudes i dels minuts
que fugiren sense adonar-nos-en.
