Vellesa
La fredor se m’enganxa a la pell,
els caminants passen per davant de casa
mentre me’ls miro complaent.
Tal dia com avui,
ara ja fa cent anys,
vaig néixer de la teva pell:
pell terrosa i enfosquida,
tacada i arrugada.
Em tremolen les mans
però no els pensaments
segueixo endavant
mirant el passat
sense arraulir-m’hi
ni un moment.
