divendres, 19 d’octubre de 2012

magrana, heura, casa


Quan escric “magrana”
la paraula sola
esclata en sucs i pinyols menuts a la boca.

Quan escric “heura”
ella sola s’enfila
de verd.

Quan escric “casa”
la música em recull,
tanco la finestra
i abaixo la persiana.