Ara has atiat les venes,
a borbollons la sang altera
el seu recorregut.
Minúsculs vasos sanguinis
rebenten i esquitxen parets, terra i sostre
formant rius de tinta vermella
que imagina la irrealitat
de la vida dels altres.
Les desraons són teves,
tant com les raons.
Les raons meves, igual
que les desraons.
Qui s’atreveix a imaginar
l’imaginable?
Qui punxa altera la realitat,
i qui es punxa crea una altra realitat.
Hi ha senyals i estigmes
a la pell.
Ensopeguem amb mons diversos
al cervell.
