llanternes

Llanternes que enlluernen els meus ulls,

gotes que regalimen per les parets...

                     dels teus.

Claror d’un dia refulgent...

                     d’hivern.

Heures i heures

que conten les hores...

                     del silent.

Racons i raconets.

Esquerdes a les parets.

Petons enamorats.

Lluentons sobrants d’un vestit...

                     de temps.

Cançons tímides de cantants...

                      

                     amatents.

                

Raons i desraons

Ara has atiat les venes,

a borbollons la sang altera

el seu recorregut.

Minúsculs vasos sanguinis

rebenten i esquitxen parets, terra i sostre

formant rius de tinta vermella

que imagina la irrealitat

de la vida dels altres.

Les desraons són teves,

tant com les raons.

Les raons meves, igual

que les desraons.

Qui s’atreveix a imaginar

l’imaginable?

Qui punxa altera la realitat,

i qui es punxa crea una altra realitat.

Hi ha senyals i estigmes

a la pell.

Ensopeguem amb mons diversos

al cervell.

Pluja tardoral

Caminava sota la pluja

el paraigües voleiava

m’esquitxava la cara.

Caminava resseguint un jardí,

gran i formós

d’aire mediterrani

gris enfosquit

i verd adormit.

Els carrers de ciutat buits,

els bassals plens

d’alegries adormides

en tolls profunds.

Considero temporals

presents.

Auguro assossecs

futurs.

?

per què?

per què?

per què?

per què?

per què?

Aniversari

Petita joia: quants anys tens?

La mirada brillant

d'uns llavis riallers.

Quant de temps

oculta en l'espill 

de les mirades.

Al bosc

Capriciós com un llenyataire

 amuntegant branques i troncs.

Precís en l’encaix de racons.

En la bonior quan crema el carbó

s’enfila el fum enmig del bosc
 buscant la claror.

Carbonitzats els sentiments 
en el toll de la tardor

s’arracona i cerca consol 
en la solitud del bosc,
mentre els arbres

desmanegats al seu antull, 
dansen sense ritme ni fre

amb el pas efímer

de la lluna.

oratge

Ensems sèiem 

plovia suaument

regalimàvem 

   l'oratge ens pentinava.

fatiga

No sé si sabré trobar el ritme de la poesia,

mentre escric un e-mail

que em complau i em recompensa

d'anys a recer de paraules petites.

Mentre lluny hi ha combats

i els talls elèctrics

enfosqueixen les cambres

i ploren els infants.

L'esperança del futur rebrota

enmig de cada vida compartida,

de cada paraula apresa

i de cada gir idiomàtic.

Comunió apresa

entre mirades de tristesa,

d'enyor, d'alegria i de fatiga.

Plantes

Plantes

M’agenollo, l’esqueixo,

un petit brot s’eleva

cap al cel.

M’ajupo i la replanto,

la vull a prop meu

amarada d’aigües cristal·lines

creixerà i florirà

de verd malaquita.