dissabte, 29 de setembre de 2012

Pluja tardoral




Caminava sota la pluja
el paraigües voleiava
m’esquitxava la cara.
Caminava resseguint un jardí,
gran i formós
d’aire mediterrani
gris enfosquit
i verd adormit.
Els carrers de ciutat buits,
els bassals plens
d’alegries adormides
en tolls profunds.
Considero temporals
presents.
Auguro assossecs
futurs.